Había una vez..

Un somni dins del meu cap,

que no consegueixo desxifrar.

D’un Món sense guerres, m’està parlant,

d’una terra d’igualtat.

 

"Siguem un sol cor", m’està cridant,

amb prou feines el puc escoltar.

Està massa lluny, massa distant,

però tot i això, segueix xiuxiuejant:

 

Per què no intentar-ho?

No hi podem perdre res.

No tinguis por de provar-ho,

no siràs l’últim, potser si el primer.

 

Podem iniciar amb una caricia,

amb una mà que s’estén.

"No et fagis el loco",

que tú ja m’entens.

 

Continuar amb unes paraules,

de pau i serenitat.

A totes aquelles persones

que ho necessiten, de veritat.

 

I per finalitzar un xill,

m’esta ensordant!

Que crida amb molta força,

"Que això comença, per a no acabar".